 |
1965. Los Relámpagos - Nit de Llampecs.
"Los Relampagos - Nit de Llampecs (Noche de
Relampagos
"Fantástica, aquesta Sardana interpretada
pel grup "Los Relámpagos". No entra dintre
dels cànons clàssics de la Sardana però em
sembla molt digna."
http://sensacionesmusicales.blogspot.com/2007
/10/los-relampagos-nit-de-llampecs.html
Detalles:
Se trata de un grupo creado en Madrid y con
ciertas pretensiones "españolistas",
musicalmente hablando, que les empujan a
adaptar un estilo extranjero a un sonido más
español.
Una vez más, Madrid despreciando el
catalán...
También hay que señalar que la primera
formación se llamó Dick y Los Relámpagos y
fue creada en 1961, es decir, antes de que lo
fueran bandas tales como los Who o los
Rolling, entre otras muchísimas extranjeras
que después han provocado la envidia del
españolito acomplejado por aquello de la
pertinaz represión...
Pues eso, que el catalán, de nuevo, se ve
marginado, humillado y pisoteado por el
Régimen; prohibido por las autoridades
franquistas.
Qué escándalo. Ni nuevas tendencias en la
música
http://es.youtube.com/profile_videos?user=Jua
nEmpecinado&search_query=La+m%C3%BAsica
ni catalán
http://es.youtube.com/profile_videos?user=Jua
nEmpecinado&search_query=el+catal%C3%A1n
¡Qué atmósfera irrespirable!
-Oiga, pero la canción es instrumental
-matiza un sagaz observador tras escuchar la
pieza.
-Cierto, pero el título no, como tampoco los
cientos de temas compuestos, grabados e
interpretados durante décadas franquistas,
poperos, folklóricos, protestones o cursis.
Insisto:
http://es.youtube.com/profile_videos?user=Jua
nEmpecinado&search_query=el+catal%C3%A1n
Y en fin, lo de la Nova Cançó, festivales
internacionales o millones de discos vendidos
se queda chiquito con la literatura catalana
en los años franquistas. Puede consultarse
en www.bne.es, pero ahí dejo unos párrafos
que dan una idea del féreo control del
Régimen para con el catalán escrito:
ORA ET LABORA
L'autor, que ha viscut i ha produït, tota la
vida, sota el signe magnífic y puríssim de
l'Orde Benedictina, es complau en dedicar
aquest llibre als Monjos de Montserrat, i
d'una manera més especial als Bibliotecaris
i Arxivers, en espera de que, quan sigui vell
i el món ja no tingui per a ell cap
atractiu, li vulguin obrir una miqueta de
lloc per a reposar i morir als peus de la
Madona Bruna, patrona de Catalunya.
Barcelona, 27 abril 1947
Festa del nou tron de la Verge
(...) El radi de visibilitat de la muntanya
catalana s'extèn per tot el nostre país, en
els seua punts culminants, als Pirineus
francesos i d'Aragó, a les Illes Balears i a
una bona part del mar Mediterrani.
(...) Montserrat és el simbol de Catalunya,
i de l'amor, de la força, de l'energia, de
la continuïtat i de la fecuntitat del poble
català. Ell és la perpètua força que a
través dels anys i dels segles renova la
nostra raça y la fa fecunda.
Montserrat (Proses), Agustí Esclasans,
Editorial Mateu, Barcelona, 1947.
(Drets reservats. Imp. Vda. Ferrer
Coll-València, 197-Barcelona) Tags : memoria histórica Cataluña Catalunya catalán catalá Los Relámpagos Nit de Llampecs rock pop Franco franquismo |